Esperant la nit

Una col·lecció de retalls insignificants

Categoria: Política

Gràcies

Ahir va ser un dels dies més intensos de la meva vida i tinc la necessitat d’escriure algunes reflexions i, sobretot, fer molts agraïments. No doneu importància a l’ordre en que us enuncio: intento ser cronològic però majoritàriament escric tal i com em ve al cap. Ah, i no citaré explícitament a certs implicats per evitar possibles merders legals 😉

1. Gràcies a tots els que heu fet possible aquest 1 d’octubre. Començant per la Generalitat de Catalunya i seguint per tots i cada un dels voluntaris i col·laboradors que van ajudar a que s’arribés al dia d’ahir. Han estat molts mesos de preparació dels quals alguns només en veiem el dia d’ahir, la punta de l’iceberg de tot plegat. Però han calgut mesos i moltes hores dedicades per fer-ho possible. Gràcies.

2. Gràcies als alcaldes i a tota la resta de representants públics que han desafiat la por per lluitar perquè ens poguem expressar. Gràcies també als ciutadans i treballadors públics que heu hagut de patir detencions i judicis enmig d’un ambient de persecució. A alguns us he vist patir i plorar alguns haver de defensar drets fonamentals i altres simplement víctimes de detencions indiscriminades. Gràcies.

3. Gràcies a tots els que el dissabte vau organitzar activitats lúdiques a tota Catalunya per mantenir oberts alguns centres. En especial, al Prat, els qui vau passar la nit al Centre Cívic Delta, a l’Hotel d’Entitats i a l’institut Baldiri Guilera amb mi. També als que, sense passar-hi la nit, ens vau portar menjar, beure, carregadors, ràdios i qualsevol altra cosa que vam necessitar. Gràcies.

4. Gràcies a tots els que us vau llevar a quarts de cinc del matí per venir a protegir els locals electorals ben d’hora ben d’hora, abans que arribessin els Mossos d’Esquadra i la Policia Local i que després durant el dia vau protegir aquests locals. Heu passat hores i hores dempeus per garantir el dret a vot. Sentiu-vos orgullosos, teniu el dret d’anar amb el cap ben alt. Gràcies.

5. Gràcies especialment als qui vau plantar cara de manera pacífica a la Policia Nacional i a la Guàrdia Civil. I penseu que, encara que us tanquessin els locals o us prenguessin els vots, la vostra feina no ha estat en va. No només no ha estat en va: ha estat crucial. Perquè mentre la policia era amb vosaltres no era a altres llocs. Cada minut que aguantàveu era un minut que garantíeu que al poble del costat es votés sense inciències. Les vostres ferides han estat els nostres escuts. I mai, mai a la vida us ho podrem agrair prou. Gràcies.

6. Gràcies als que malgrat no ser-hi (Xavi, Marina i tants altres) heu dedicat els vostres esforços des de la distància a mostrar aquí i al món què estava passant. Compartir notícies i ser actiu a les xarxes és també una feina necessària que els que érem al centre de l’acció sovint no podíem fer. Gràcies.

7. Gràcies als votats que heu superat la por i heu vingut a votar malgrat les cues, les dificultats i els temps d’espera causats pels problemes tècnics. Exercir el dret és alhora defensar-lo. Gràcies.

8. Gràcies als garants oficials de fer el refèrendum possible ahir. Apoderats, representants de l’administració, agents electorals. Gràcies per ser allà en tot moment per ajudar en la logística de tot el procés. Gràcies.

9. Gràcies als qui, sense ser garants oficials, heu ajudat en aquelles tasques logístiques que necessitaven improvisació. Voluntaris pels plans d’evacuació d’urnes si era necessari, gent disposada a saltar murs per salvar els preuats vots (Pablo i altres). Gràcies.

10. Gràcies als qui heu pensat en tot i ens heu portat des de megàfons (Arnau) fins a bosses d’escombraries (Alba, Eyre, Marta). Gràcies.

11. Gràcies Eire. Tu ja saps per què 😉 Gràcies.

12. Gràcies Mossos d’Esquadra i Policia Local – Guàrdia Urbana per garantir l’ordre públic i ser proporcionals en les vostres actuacions. Gràcies.

13. Gràcies als policies i guàrdies civils que en moments de tensió heu apartat companys vostres que volien fer ús de la violència. Tothom parla dels vostres companys malparits però hi ha molts vídeos, i en alguns d’ells he vist agents que sabíeu ser proporcionats i mantenir el cap fred. Sé que no sou tots iguals, i no us penso fotre a tots al mateix sac. Així que sí, alguns de vosaltres també sou a la meva llista. Gràcies.

14. Gràcies bombers. Em vau fer saltar les llàgrimes quan us vau presentar a donar-nos els vostres números de telèfon perquè us aviséssim si la policia utilitzava la violència contra nosaltres. Gràcies als que us vau posar a les primeres files per rebre els cops. Gràcies.

15. Gràcies als companys d’arreu d’Espanya (Ángel, Mapi, Víctor i altres) que us heu preocupat per nosaltres i ens heu donat suports quilòmetres enllà. Gràcies.

16. Gràcies també a tots els espanyols que us heu manifestat públicament per denunciar les agressions que patíem a Catalunya. Gràcies.

17. Gràcies als que heu agafat vols expressament per venir a votar (Òscar i altres) i per protegir el referèndum, malgrat els preus desorbitats dels vols. Gràcies.

18. Gràcies Catalunya per haver estat exemple de ciutadania mobilitzada i compromesa. Gràcies per lluitar pel que creieu, la democràcia i la pau. Gràcies.

19. Gràcies, Lara. Gràcies per fer-me costat en els moments en que la pressió o la por em dominaven, si calia deixant-ho tot de banda per abraçar-me. Gràcies.

20. I, finalment, gràcies a tots els que us vau mobilitzar en qüestió de minuts per venir a la plaça de l’església quan la Policia Local ens volia detenir a mi i a un altre company. Vaig avisar a dos amics (gràcies Roc, gràcies Sergi i gràcies als qui eren amb vosaltres per organitzar tan ràpid un poble) i passats dos minuts (dos minuts! pratencs, sou una passada!) vau començar a arribar corrents, en bicicleta, en cotxes que vau parar allà enmig per demanar que ens deixessin anar. [Nota: No portàvem absolutament res del que buscaven a sobre. Vam aclarir el malentès amb els agents (gràcies Policia Local) i ens van deixar anar.] Gràcies pels aplaudiments que em vau dedicar quan vaig tornar a la plaça sa i estalvi (no els mereixo) i gràcies perquè estar muntant ja en aquell moment acampades davant la comissaria per si em detenien passar-hi la nit (després de tantes hores seguides de mobilització!). Em vau posar la pell de gallina. I gràcies Ramon, gràcies Gemma per anar corrents directes a comissaria per si era necessari. Prat, sou un poble al·lucinant. Gràcies.

Preconstitucional

Constitucions de Catalunya del 1495

Constitucions de Catalunya del 1495

Tothom sap que, malauradament, a Espanya el franquisme, tot el que l’envolta i tot el que en deriva gaudeix d’una aura d’impunitat insana i impensable a qualsevol altra democràcia del món. El que no sap veure (o no vol veure) tothom és que aquesta contaminació, a casa nostra, ens arriba fins a la cuina. No parlo de la perpetració del ranci per part de les ments obertament retrògrades que Catalunya, com tot país normal, té i ha de tenir. Parlo de quelcom més pervers. El pecador? Televisió de Catalunya (i per tant també tot el que pertany a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals), així com d’altres mitjans de comunicació que, tot i cometre la mateixa aberració, em dolen menys pel fet de ser de propietat privada. I quin és el pecat? L’ús d’un dels recursos que més agraden al manipulador de la història d’Espanya. El terme “preconstitucional”.

“Preconstitucional” és un mot tan afaiçonat que és fàcil no adonar-se de tots els paranys que amaga. D’entrada salta a la vista el més evident de tots: refereix tan sols a l’última de les constitucions espanyoles. I això porta immediatament a l’arma real. Posa, per exemple, qualsevol institució, bandera o càrrec de la Segona República Espanyola al mateix nivell que qualsevol institució, bandera o càrrec del franquisme. Sí. Si considerem la constitució actual, és tan preconstitucional Pi i Margall com Franco. Exhibeixen una bandera tan preconstitucional el manifestant amb la tricolor que el feixista amb la de l’aguileta. Però aquesta perversió no és l’única que genera el terme. Acceptar l’última constitució com l’única vàlida aprofita per donar-li una legitimitat addicional, un aire de ser la del millor dels mons possibles. Quan de fet, i cal que no ho oblidem mai, l’actual carta magna és tan legítima com moltes d’anteriors.

Així doncs, siguem-ne conscients i evitem els subterfugis que ens pretenen manipular per justificar grans errors històrics. Comencem a dir les coses pel seu nom. Republicà, franquista, isabelí, tant fa. Períodes amb les seves lleis i constitucions però molt diferents entre sí, les accions i els protagonistes dels quals no mereixen el mateix tracte ni ser englobats sota el mateix tendenciós mot.